PASSAT I PRESENT DE LA NOSTRA GALLINA PAIRAL

Tradicionalment, en el món rural, entre la pagesia catalana, s'havia parlat de l'existència d'una gallina silvestre de mida petita, situada majoritàriament a la zona de la Serralada Litoral. Existeixen fotografies de principis del segle xx on apareix aquesta gallina, com també la figura d'un gall dissecat com a ofrena funerària en una casa pairal del Maresme.

Aquesta gallina rústica, de gran aptitud materna, fou utilitzada des d'antany per a incubar ous propis i d'altres espècies. Curiosament, al Maresme, alguns floricultors l'aprofitaren entre els decennis del 1960 i del 1980, com a mètode de control natural de les males herbes als hivernacles on cultivaven plantes ornamentals com les rosàcies.

Amb els canvis urbanístics i el declivi agrícola d'aquestes comarques amb el tombant de segle, la pèrdua progressiva d'aquesta raça avícola esperonà que, el 2012, Jaume Berenguer i Boix n'iniciés el procés de recuperació. Aquesta tasca es consolidà l'any 2013 amb la creació de l'associació dels Amics de la Gallina Pairal, que vetlla per a la seva preservació, documentació i divulgació

OBJECTIUS DE L'ASSOCIACIÓ

Poder donar a conèixer aquesta raça de gallina nana, amb el clar objectiu de conservar aquest patrimoni genètic viu que tenim en les nostres actuals masies catalanes , controlar el seu cens, i amb ànims de poder incrementar el nombre d'animals actuals, per evitar així la seva extinció. Tanmateix s'està treballant per a poder anar millorant el seu patró morfològic.